La diversitat en la unicitat. La unicitat en la pluralitat

Hi ha identitats compartides, però al final cada persona és única. No hi ha dues persones al món que s’identifiquin al 100% amb les mateixes etiquetes o banderes.

La unicitat pròpia de cadascú és, segons l’Islam, tan respectable com ho és la unicitat de l’existència. La realitat és una, pregona el principi d’unicitat, tawhid. Però cada criatura es única també, se’n deriva de l’altra cara d’aquest mateix principi, perquè la pluralitat no té lloc sinó en el si la unitat, de la qual no escapa mai, i a la qual, de fet, reprodueix en forma de microcosmos.

El fet que cada individu –cada forma d’existència– sigui únic no és altra cosa que una mostra de la unitat en la diversitat (tots som únics en un món divers). Això és complementari al fet que el conjunt de les existències s’apleguin en una única realitat, demostrant la diversitat en la unitat (tots som diferents però formem part d’un mateix tot).

Tawhid

Tawhid, unicitat, és l’aspecte central el d’Islam. I tawhid implica respectar simultàniament les dues dimensions de la unicitat, la universal –o absoluta– i la particular. No estaríem respectant degudament la unicitat de l’absolut si no respectéssim també la unicitat particular de cada ens, i no estaríem respectant la unicitat particular de ningú si no mantinguéssim també respecte cap a la unicitat absoluta. Si som musulmans és perquè defensem que la realitat es una, i perquè defensem que cadascú és com és.

Els musulmans creiem en la diversitat. I l’entenen com una riquesa. Però també creiem en la unitat. Tota la diversitat que es pot generar en el sí d’existència forma part d’una única realitat. No n’hi ha prou amb defensar la diversitat: si no es defensa també la unitat es corre el perill de relativitzar, d’admetre les nostres diferències, però d’oblidar els nostres punts en comú, i això podria generar assimetries.

Unicitat en la pluralitat

Tots som diferents i tots ho som en la mateixa mesura, és a dir, tots som igual d’únics. No hi ha peculiaritats que siguin més dignes de ser tingudes en compte que d’altres. No hi ha diversitat, hi ha diversitats. Ningú és diferents: tots ho som. No hi ha ningú que sigui més diferent als altres. Tots som igual de diferents. Tots som únics. La gran pluralitat que impera en l’Univers no treu que cada criatura sigui única. La unicitat de cada peça és indiscutible.

Diversitat en la unicitat

La unitat i la pluralitat no es neguen una a l’altra. Al contrari: No hi pot haver diversitat sense unitat. La diversitat és una característica de la unicitat de la existència, està continguda en ella. El fet que la realitat sigui una no treu que també sigui plural.

Tots devem la vida a una font comuna. Tots devem la vida a allò que l’ha generat, sigui el què sigui. I per inconegut que ens resulti el principi vivificador no podríem caure en el parany de pensar que la diversitat se sosté a si mateixa, que la base de tot plegat és la diferència, que cada cos és com és i punt. No, no: la diversitat es deu a la unitat. Sense tot no hi ha parts. Tots devem la vida al mateix, tots sorgim i fem aparició en una mateixa realitat. La diversitat no és un principi en si mateix, és un principi que depèn del principi que li és complementari, que és la unitat.

En aquest sentit, tots som iguals, tots estem aquí, tots devem la vida a la mateixa matriu generadora. No escapem a la unitat general que tot ho abraça. Formem part del món. Ens sabem diferents, doncs, però també ens sabem iguals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s