Existir és mostrar(-se)

Diuen que l’Univers va sorgir del desig, mantingut per un ocult i inefable origen, d’esdevenir visible i palpable.

L’univers és una manifestació que no s’auto-genera: L’existència és l’esdevenir d’uns canvis que, eternament, se succeeixen per donar rostre a un originador insaciable. La realitat, en efecte, és quelcom que va més enllà d’allò que mai podrem arribar a veure, però si bé existir és mostrar-se –a un mateix com a individu– també és palesar aquest inefable origen que per manifestar-se a si mateix ha de recórrer a totes les formes.

I ho fa de manera inacabable, això de realitzar-se, ja que la seva naturalesa és absoluta. L’existència que genera aquest generador és una dimensió on les coses poden acotar-se i, per tant, esdevenir visibles i palpables, i ho fan eternament, en constant transformació, per tal de revelar la il·limitada dimensió de qui (o del què) es manifesta.

Gràcies a l’existenciació l’absolut esdevé relatiu; l’etern, temporal i l’il·limitat, finit.

I si ens exhibim, doncs, si ens mostrem i ens donem a conèixer, no és pas per afany de mostrar-nos a nosaltres mateixos, sinó per contribuir en aquesta tasca exhibicionista i reveladora de qui (o del què) ha generat tot això: l’etern originador i sostenidor de l’existència, a qui podem anomenar Al·là o de 99 altres maneres, perquè no, perquè qualsevol dels noms que li podem donar només ens el revela en part.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s