Somiar, viatjar

El llençol que em cobreix i el matalàs que em sosté son la meva nau espacial. Així m’adormo; i emprenc viatges fantàstics que em porten a llocs increïbles.

Viatjo gratis, i sense cues, a llocs imaginaris que tenen molt de real, i d’aquests viatges en trec experiències tan bones com les que puc tenir viatjant en tren o autobús.

M’he acostumat a viatjar sol, perquè el viatge interior s’efectua sense
companyia. Però no hi estic mai del tot, de sol, perquè allà on vaig sempre hi ha coses -o persones-, i totes les coses tenen vida, perquè totes canvien i, finalment, desapareixen. I en això consisteix existir: en canviar fins a desaparèixer. En viatjar fins a despertar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s