El llenguatge espiritual

–“Piqueu de mans!” Vaig dir, tot posant-me a picar de mans jo també per incitar als assistents a aplaudir.

–“I doncs, què heu sentit?”– Vaig preguntar al cap d’una estona.

–“Com ho podríem explicar, això que hem sentit? Sens dubte, de moltes maneres, però fins a quin punt, l’experiència que hem tingut, podrà ser explicada?”

Com aquesta i tantes altres, les experiències que tenim, viscudes en primera persona, no són del tot explicables. Bé, poden ser explicades, però per reviure-les, potser caldrà repetir-les, realitzar-les de nou, perquè només descrivint-les no arribarem a transmetre la vivència que hem tingut. Seria com parlar de la mel i no degustar-la.

Coneixem la vida

Sabem què és la vida: Aquí estem, ben vius. I tanmateix no seriem capaços d’explicar en què consisteix, això de viure. No necessitem que ens expliquin què és la vida, perquè ja ho sabem, però mai no serem capaços d’explicar-ho del tot.

La vida se’ns mostra tal com és. El lenguatge amb què ens parla és directe i sense intermediaris. El seu llenguatge no sempre segueix un procés lògic, racional, mentalment coherent, filosòfic, etc., encara que pot prendre totes aquestes formes. La vida ens diu coses, i sempre ho fa a través de vivències reals. Ens agradin o no, ens semblin coherents o no… ja que poden ser-ho, però també poden no ser-ho.

El llenguatge de la vida és de naturalesa espiritual ja que transcendeix tots els altres llenguatges. Per exemple, podem saber que un camió pesa tres tones, però no sabrem què significa això fins que el camió ens passi per damunt. Per sort o per desgràcia, el coneixement té més a veure amb l’experiència que amb la informació.

Un idioma universal i comprensible

El llenguatge espiritual és un idioma universal. Tots els parlem. S’adapta sempre a les nostres possibilitats. La realitat li parla a cadascú amb un llenguatge que li resulta aprehensible.

Quan escoltem un missatge que ens arriba del cor, aleshores ens adonem que sí que és coherent, però ho és segons la seva lògica interna, no en relació a altres construccions que ens haguem pogut fer.

Qui és capaç d’escoltar la veu del séu cor, troba la pau. D’això va l’espiritualitat, i per això ens ofereix vies per aprendre a entendre aquesta llengua… que resulta impossible de traduïr a altres idiomes.

Sufisme, camí de pau i convivència.
Barcelona, Cotxeres de Sants. 26 d’abril de 2019.
Amb Marcel Plana, Luc Omar Van Den Broeck i Jordi Delclòs.
Un plaer seure a la taula amb vosaltres.
Puente de Comunicación Intercultural i Adalil, Cultura i Espiritualitat.
Gràcies per organitzar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s