Què és l’espiritualitat? (1)

Entenc l’espirtualitat en un sentit molt ampli. Tant, que considero que res se li escapa, que res pot deixar de ser material espiritual, perquè tot té el séu sentit, el séu espai i, per tant, la seva raó de ser.

Tot prové d’un mateix origen comú i encara que quelcom em pugui desagradar o m’arribi a molestar molt, admeto que si té la seva existència deu ser per alguna cosa, encara que és obvi que se m’escapa (i és que a mi se m’escapa allò de què no puc escapar).

Gradual

Personalment, amb el dhikrrecord, rememoració: la consciència d’allò que un sempre ha sabut, la pràctica per excel·lència de la meditació sufí– he pogut gaudir de l’espiritualitat més que amb cap altra pràctica.

Als seus antípodes hi podría ubicar la mentida, l‘engany, la manipulació, l’aprofitar-se d’allò comú en benefici propi. En aquestes actituds hi he vist l’espiritualitat més insípida o, si em permeteu, més desagradable.

Entremig, entre una cosa i l’altra, contemplo l’espiritualitat com una energia gradual, que es manifesta progressivament, amb major o menor força, perquè poguem contemplar-la, discernir quines accions la palesen més i quines menys, i així poguem actuar per sentir-nos més aprop de la seva font, bo i sabent que d’aquesta font mai ens n’hem allunyat realment perquè, ara i sempre, en depenem… i per això podem estar ben tranquils, perquè si bé de vegades ens sembla que la perdem, ella mai ens perdrà a nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s