De Gandhi a Panikkar passant per l’Alcorà

Gandhi deia que l’hinduïsme és la cerca implacable de la veritat. El credo hindú, per tant, pot arribar abastar-ho tot: Allí on hi hagi una veritat hi ha de poder accedir l’hinduïsme.

Qualsevol certesa pot formar part de l’hinduïsme, doncs, perquè el séu credo no es composa d’unes creences concretes, sinó que es conforma amb aquelles que són certes.

Elements essencials de qualsevol religió podrien trobar-se, aleshores, en l’hinduïsme… però també en el budisme, el cristianisme i l’islam, de fet, perquè totes les religions, si volen abastar el tot, han de ser obertes. Algún profeta ha dit mai que la veritat quedava reduïda a allò que ell proclamava? Seria un autèntic disbarat.

L’Alcorà anomena musulmanes a persones contemporànies al profeta Muhhammad, però també a persones que van viure i morir abans que ell, i en llocs molt allunyats d’on ell vivia. Això no és cap contradicció (encara que alguns traductors ho vulguin entendre així i utilitzin una traducció diferent per a mateixa la paraula –muslim– en funció de si és anterior o posterior al profeta de l’islam).

Hi ha qui vol entendre que les religions són coses separades o compartiments tancats i, com si es tractés del Barça i el Madrid, creu que quan una guanya, l’altra hi perd. Un altre disbarat! Les religions no competeixen, per naturalesa, les religions no rivalitzen entre sí. De fet, no es diferencien més que en les seves formes.

Les religions no parlen de coses diferents. Les diferents religions són com les diferents llengues: parlen de les mateixes coses, però de maneres diferents. Així de simple.

En tornar de la Índia, l’any 1.970, Raimon Panikkar va dir: “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat mai de ser cristià”. Tant de bo el séu missatge es vagi fent cada vegada més present, perquè vivim temps on les diferències sovint són enteses com si es tractés de discrepàncies, i els conflictes semblen la manera natural de conviure. No! No volem pas viure així La convivència pacífica en la diversitat és ben possible, i per molt diferents que puguin arribar a semblar els credos de les persones, això no vol dir que ho siguin les veritat a què aquests credos remeten.

Tots tenim més en comú del què sembla, i seria important posar l’accent en allò que compartim, tot acceptant allò que ens distingeix. O haurem de començar a parlar tots en la mateixa llengua i a vestir-nos amb el mateix uniforme?

Que tingueu una bona Setmana Santa, cristians i no cristians! Renoveu-vos!

One thought on “De Gandhi a Panikkar passant per l’Alcorà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s