Una realitat viva en el cor de les persones

L’espiritualitat es una realitat observable en totes i cada una de les coses… però també en si mateixa.

L’espiritualitat és, en efecte, quelcom perceptible en si mateix: es palpa i s’escolta, es veu i es degusta. Això ho defensen els sufís –i moltes altres persones de diferents tradicions espirituals–, encara que potser no tots els musulmans –o cristians…– hi estaran d’acord, si pensen que això de degustar els sagrats sabors de l’hàlit vivificador és un impossible.

Com a espiritualitat viva que és, el sufisme no defensa només la idea que l’espiritualitat es pugui assaborir, sinó que a més a més presenta unes pràctiques rituals que porten, justament, a fer-ho. Les diverses activitats que es realitzen en el sufisme no són mers rites religiosos dedicats a venerar elements sagrats ignots i inefables. El sufisme no insta a tenir fe en una realitat imperceptible. Ben al contrari, el sufisme és una espiritualitat viva i les seves pràctiques estan fetes perquè qui les practiqui la pugui degustar plenament.

“Ni el cel ni la terra són capaços de contenir-me, però en el cor d’una persona sí que hi tinc cabuda”, diu una cèlebre tradició musulmana a la qual el sufisme dóna vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s