Les formes oniriques i la solidesa del buit

El buit és el ple. En canvi, les formes son buides. I per això la plenitud del què abans consideràvem buit pot escolar-se entre aquestes.

S’ha produït la inversió. Allò que veiem convex resulta concau, perquè ho mirem des de l’altre cantó. Això és el què ens ha ensenyat l’espiritualitat: a veure les coses des d’un altre angle.

Allò que tenia forma ara ens sembla buit, i allò que ens semblava buit, el no-res, és ben ple. Ple de quelcom que al principi no veiem, però que de sobte –meravellosament– vam intuïr, i així ho vam començar a considerar subtil, ja no inexistent, i poc a poc la tènue plenitud del buit va anar palesant-se cada cop més.

És en la força espiritual on es troba plenitud. Però es tracta d’una plenitud inimaginable des del paradigma que considera que les formes ho son tot. Però tot canvia, i de sobte quelcom es belluga, i permet sortir d’aquest punt de vista… i hom descobreix que el ple està en el buit. I aleshores no té dubte, deixa que aquesta plenitud l’impregni, perquè li resulta plena de quelcom molt més profund que les formes, que ara li semblen buides, fràgils, oniriques… i necessita omplir-les perquè resultin quelcom.

I per amor a les formes les dota de la força i el sentit que ha descobert en el no-res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s