Espiritualitat és seguir la via del cor

L’espiritualitat ens diu que la resposta és a dins del cor.

I en cas de discrepància entre aquesta veu interna –expressió de la consciència–, i una llei externa, una norma socialment compartida o un dogma religiós, a quí hem de fer cas? Sens dubte –ens diu l’espiritualitat–, a la veu de la consciència. La resposta és dins del cor.

I això és l’espiritualitat? Sí. Escoltar el cor i cenyir-se al séu mandat més que a qualsevol influència és espiritualitat. Més ben dit: aquí comença el camí de l’espiritualitat, perquè, de fet, l’espiritualitat és un procés de transformació: quan una persona comença a seguir, amb fidelitat, el mandat del propi cor, comença a canviar…

I què succeeix al llarg d’aquest procés? Un acostament, una integració, una comprensió de… –justament!– totes aquelles veus que, segons nostre el punt de vista del nostre, eren incoherents; totes aquelles idees o teories que al nostre cor no li semblaven raonables –raonables, sí, perquè el nostre cor reflexiona– però que resulta que ho són, i poc a poc passem a absorbir-les i a assumir-les.

Perquè totes les certeses universals que no haviem sigut capaços d’admetre d’entrada finalment s’imposen: les lleis de l’univers son les que son, i si el camí porta realment al correcte discerniment, un dia ho hem d’arribar a comprendre: les coses són tal com són, al marge de si això d’entrada ens agradava o no.

El nostre cor pot haver sentit un rebuig i, al cap d’un temps, assumir el valor d’allò que havia rebutjat. Ho farà si aprèn. i per aprendre ha de sentir.

I haurà succeït que de resultes de seguir fidelment la veu del nostre cor haurem comprès unes lleis externes que al principi ens venien grans. Això si, ep!, només comprendrem aquelles que son certes, autèntiques, universals. Sagrades. Si no ho són, no passaran el filtre del nostre cor, i acabaran morint, perquè només perdura allò que que té sentit que perduri, allò que pot ser comprès i assumit.

L’espiritualitat comunica l’universal amb el particular, i ho fa tant de dins cap enfora i de fora cap endins. Però requereix que l’interior sigui tant ferm com l’exterior, i mentre que l’exterior se sosté per la força de tots, l’interior només es manté si nosaltres l’aguantem. És per això que cal començar pel dins. Serà a través d’escoltar què sentim a l’interior nostre que comprendrem les certeses que ens revela el defora.

L’espiritualitat és el camí que fusiona el particular amb l’universal… a través de la via del el cor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s