Et dius Miquel i no David

Imagina que no recordes que el teu nom és Miquel. Creus que et dius David. Però un bon dia recordes que ets en Miquel i que no et dius David.
Tot segueix igual, de fet, a partir d’aquest moment, però als teus ulls tot ha canviat. Ets la mateixa cosa, sens dubte, però per tu ja res és igual. T’has adonat que mai has sigut en David, i que ni tan sols cal que ara deixis de ser en David. En David no hi és. Mai ha existit. Ara has recordat que ets en Miquel i que mai havies deixat de ser-ho.
Assumeixes que no ets en David sinó en Miquel, i que en David ja no et fa falta. Et coneixes en tu mateix i per tu mateix, i allò que creies o pensaves és del tot irrellevant. Potser et podria servir d’alguna cosa, allò que mai ha existit? Potser té quelcom a ensenyar-te, en David, si mai hi ha sigut?

Versió basada en un fragment del “Tractat de la unitat”,
una obra d’Awhad al-Din Balyani, sovint atribuïda a Ibn ‘Arabi.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s