Una onada d’energia positiva plena d’amor

Això és el que em va arribar ahir al vespre, a la gran lila internacional celebrada a Mataró, amb presència de més de tres-cents foqara vinguts d’arreu d’Europa i més enllà.

Una lila és una festa, una festassa més ben dit, que sol començar a mitja tarda i s’allarga sempre fins ben entrada la nit. La d’ahir va tenir lloc a casa nostra en motiu de la visita de sidi Mounir, fill de sidi Jamal, l’actual sheikh de la tariqa Qadiriyya Boudchichiyya.

Entre rites i cants, vam tenir ocasió d’escoltar unes paraules del professor Nazir Liemlahi, professor de llengua àrab, psicòleg i  director del centre Cultural Dar Loughat de Granada. No cal que digui que tot el què em va agradar molt. N’hi ha prou amb què ho  resumeixi amb un “no estem aquí per canviar el món, sinó per canviar-nos a nosaltres mateixos.” Senzill i planer, però profund i permanent.

“És interessant que recordem sovint, cada dia fins i tot, perquè estem aquí. No només en les grans ocasions com avui, no només en dies especials, sinó regularment i amb freqüència.” I perquè estem aquí?, vaig preguntar-me de seguida. I la resposta va arribar acte seguit: “Per estimar. Per estimar-ho tot. Fins i tot als nostres pitjors enemics o allò no entenem i desconeixem. Estimar-ho tot, estimar a Allah i seguir el camí de l’amor.”

Més clar impossible. “No podem anar proclamant que l’islam és bell si nosaltres mateixos no en sentim la seva bellesa, jamal.” Sembla obvi, però és una certesa que de tan evident a vegades ens passa desapercebuda… Sovint expressem la nostra opinió, però no la basem en la realitat de la nostra percepció. “Si nosaltres sentim realment a bellesa de l’islam, els altres la podran sentir també.” N’hi ha prou de refermar allò que un perceb.

Vet aquí la nostra comesa: percebre la bellesa, sentir-la. Res més. No cal que ens trenquem les banyes enfrontant-nos al món. Això és un esforç inútil, i pitjor encara: Contraproduent. Encara que més fàcil, perquè és més difícil sentir que proclamar; més difícil escoltar que parlar. “No ens és fàcil oblidar-nos del què ens separa dels altres, oblidar-nos perquè son diferents i deixar córrer les discrepàncies. Però fer-ho és fonamental, perquè tots som un.”

En efecte, tots som un, i aquesta és exactament la mateixa frase que sidi Mounir va dir-nos quan vam tenir ocasió de saludar-lo. Aquesta és la frase amb la que vaig anar a dormir, i l’amor és l’estat amb què avui m’he despertat, convençut que aquesta onada d’energia positiva plena d’amor que a mi m’havia arribat es transmetria per si mateixa, misteriosament però inevitable, si jo simplement em dedicava a sentir-la. Ras i curt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s